Na Emmanuelle Gutiérrez ha escrit un mail a la llista Ovillo citant els fragments més rellevants de la legislació que versa sobre l'accessibilitat als setis públics de l'Administració.
El grau d'accessibilitat exigit no el determina cap llei sinó un acord de ministres de la unió europea. Aquest acord diu que s'usarà com a normes de facte les Directrius d'Accessibilitat pel contingut web 1.0 del WAI i que s'haurà de complir amb al nivell Doble A.
A més a més na Emmanuelle diu:
[...] el gobierno lo dejo bien claro en la orden presidencial ORDEN PRE/1551/2003 de 10 de junio de 2003, publicada en BOE n. 141 de 13/6/2003 en cuya disposición 7, artículo 2 [...]
De l'ordre presidencial se'n pot extreure:
2. El registro telemático y el servicio de notificación telemática deberán cumplir los requerimientos en materia de accesibilidad establecidos por la Iniciativa para una Web Accesible (WAI) del Consorcio World Wide Web y en particular las especificaciones de la Recomendación de 5 de mayo de 1999 sobre Pautas de Accesibilidad del Contenido en la Web, versión 1.0, en su nivel AA.
En un mail anterior cita la secció cinquena de la LSSICE que diu:
Uno. Las Administraciones Públicas adoptarán las medidas necesarias para que la información disponible en sus respectivas páginas de Internet pueda ser accesible a personas con discapacidad y de edad avanzada de acuerdo con los criterios de accesibilidad al contenido generalmente reconocidos antes del 31 de diciembre de 2005. Asimismo, podrán exigir que las páginas de Internet cuyo diseño o mantenimiento financien apliquen los criterios de accesibilidad antes mencionados.
Queda clar doncs que si no s'espabilen moltes pàgines de l'Administració quedaran fora de la llei.
Comentaris
Comentat per Martí el 17/11/05
És cert que mooooolts llocs de l'Administració Pública quedaràn "fora de la llei" a partir del 1 de gener de 2006.
Pel que fa a la legislació, respecte a l'ordre presidencial, jo no interpreto que es refereixi a les pàgines web en general (així com ho fa la LSSI), a no ser que aquestes compleixin la missió de substituir una notificació o certificat oficial:
Per tant, crec que existeix un buit legal que no sé si la Sra. Inmaculada Placencia ens ho podrà aclarir una mica més o no la propera setmana a Gijón (ja que de tots els ponents és la persona més propera a una institució pública).
Comentat per are el 17/11/05
Si consideres una pàgina web com a registre telemàtic queda cobert no?
Comentat per Martí el 18/11/05
Si, si , és clar. Per això feia la comparació amb la LSSI. Aquesta llei, quan parla d'accessibilitat a continguts web ho fa referint-se a un lloc web -website- (dit d'una altra manera, a totes les pàgines d'un lloc web).
Si una d'aquestes pàgines compleix la finalitat descrita en l'ordre presidencial, aleshores quedaria cobert (registre es refereix al control d'entrada i sortida de documents, no a un formulari web tipus login).
A més, i molt important, és que l'àmbit d'aplicació d'aquesta Orden Presidencial és la Adminsitración General del Estado. Per tant, aquest text no és vinculant per exemple als ajuntaments ni comunitats autònomes. La llei vinculant a totes les administracions públiques (respecte a registres i certificats telemàtics) és la Ley 30/1992 on no diu res d'accessibilitat web.
Finalment, jo em pregunto, tot i trobar un àmbit d'aplicació d'aquesta llei (Hisenda o Seguretat Social, per exemple), ¿com se suposa que es poden complir els requeriments tècnics i d'accessibilitat exigits quan l'acció que es dugui a terme impliqui l'ús de certificats digitals per a l'autentificació i signatura digital?
Conclusió:
S'ha de ser bastant menys bel·ligerant amb el tema de l'accessibilitat web i no fer-ne tanta "Salsa Rosa" del tema perquè és molt complex quan se surt d'un context bàsic, format per webs estàtiques d'ús informatiu.
Per tant, jo sóc molt crític amb determinades posicions agressives, que es fonamenten amb el resultat de determinats softwares "temperamentales" o "elegantes". I qualsevol incompliment d'un d'aquests punts de revisió s'interpreta automàticament com una traïció als principis fonamentals de la persona, la discriminació i al menyspreu.
Darrere d'un web d'una administració pública hi ha un sistema TIC. I introduir un canvi o modificació dintre d'un sistema TIC no es qüestió d'obrir un document (x)HTML i afegir o treure un atribut.
Comentat per are el 18/11/05
Com a extra a l'àmbit català tens el pacte de Tinell que com a mínim es compromet a seguir els estàndards del W3C.
Es pot ser bel·ligerant quan fa més d'un any que es sap això i tot i que cambiar un sistema TIC no sigui cambiar un XHTML tampoc és per trigar més d'un any.
Cal queixar-se quan una administració no fa el que li toca. Es pot ser permissiu quan la transformació no és factible en el temps demanat però, realment n'estas segur de que no es podia dur a terme? Jo crec que no.
Comentat per Martí el 21/11/05
Ho subscric plenament. Però els meus comentaris no eren tan generalistes. Se cenyien bastant més a una realitat en concret. Una realitat que conec.
¿Tú què creus que s'hauria de fer en el cas que tinguis un producte instal·lat que gestiona els continguts i, que pel seu disseny, no permet introduir canvis sobre el front-end. A més, aquest sistema s'alimenta de dades que venen de dos entorns més que quan es van desenvolupar no se sabia res d'accesibilita?
Comentat per are el 21/11/05
S'hauria de fer un estudi dels canvis desitjats i dels problemes que comportaria el canvi.
Si com dius el front-end no és modificable s'hauria de valorar una migració a quelcom més flexible.
No és trivial, segur, i molt probablement sigui costós, però el que no s'ha de fer (i espero que no es faci) és quedar-se igual perquè és molt traumàtic o massa llarg el projecte de canvi.
Si no em falla la memòria les webs noves que es facin a partir del 2009 privades també hauran de ser accessibles.
Si la gent s'espabila ara el trauma serà petit, sinó serà un problema greu.
Comentat per Pau Santesmasses el 21/11/05
De quin front-end parleu? i com es que no es pot modificar?
Perquè això es com tenir una impressora amb paper negre que no es pot canviar!
Comentat per Martí el 21/11/05
Hola Pau, sóc en Martí. Crec que a molta gent els agradaria que les coses fòssin tan simples.
Al final del comentari número tres explico el tipus de front-end. Quan al darrere d'un lloc web tens un sistema integrat d'informació (ERP, CMS, CRM, etc...), efectuar un canvi en l'HTML (quelcom tan sezill com declarar un
DOCTYPEcorrecte) a voltes pot ser un drama.En quant al comentari d'en Are, en el fons és del que es tracta. Bé, és força més complexe que analitzar els problemes, però si, es tracta d'analitzar la situació per saber per on s'ha de començar. Això saps què vol dir? Doncs que encara que no hi hagi visibilitat, s'hi està treballant (hi ha un gran nombre de persones que hi estem treballant). I quan es té visibilitat, no vol dir que allò sigui definitiu. Podria ser senzillament s'ha acomplert una fita; n'hi ha que ténen visibilitat i n'hi ha que no. Però és clar, és lògic que la gent opini/critiqui pel que veu. Per aquest motiu jo demano més crítica constructuva i menys bel·ligerància (tot el que passa en deterinades llistes de discussió).
Amb allò que de ben segur estarem d'acord és ¿perquè s'ha esperat fins a l'últim moment en fer-ho?
Comentat per Pau Santesmasses el 22/11/05
home Martí, l’avantatge que tenen els sistemes d'administració de continguts és, precisament, que permeten modificar el afronten amb molta més facilitat!
Encara que l'HTML el generin uns quants scripts, al cap i al fí, aquest html no és res mes que un seguit de cadenes de texte entre mig d'unes quantes variables de PHP o ASP o el que sigui. I aquestes cadenes d’HTML les va escriure algú un dia, i ara toca tornar-les a escriure.
Jo crec que que el més important de tot això es que els llocs web públics, com que són de tothom, han de de ser accessibles per tothom. La tecnologia que hi ha al darrere no pot ser pas l'excusa per el no compliment d'aquest requeriment, sinó tot el contrari, ho ha de permetre.
I torno a dir que son els llocs web dinàmics els que es poden millorar més ràpidament, i no els estàtics, jo crec.
Comentat per Pau Santesmasses el 22/11/05
Volia dir front-end! L’ Aspell m’ha fet el salt!
Comentat per Martí el 28/11/05
Hola Pau,
reprenc el fil dels comentaris ara perquè acabo d'arribar d'Astúries. Després de les interessantíssimes conferències de Gijón, vaig aprofitar per fer unes mini-vacances.
Sobre el que comentes dels gestors de continguts, no sé si parles a nivell teòric o per experiència personal. Els meus comentaris i opinions són fruit de l'experiència. Els CMS són una part petita d'un sistema TIC. I tot i així, hi ha molts tipus de CMS. Jo he treballat amb Vignette, Content Server (FatWire), Typo3... i en determinats enterns (si a més treballes amb portlets) la cosa es complica moltíssim més.
Hi ha una diferència molt gran entre canviar el codi (x)HTML d'una pàgina dinàmica que modificar el front-end el el codi (x)HTML que s'envia a user agent des d'un CMS.
A banda de tot això, el CMS és una aplicació per gestionar els continguts del web, però la informació que es mostra en un web a voltes sol estar gestionada per vàries aplicacions (per exemple, no té sentit gestionar la informació dels tràmits des d'un CMS).
Tot aquest tema dels canvis en el front-end, seria molt fàcil si algú ho hagués tingut en compte a l'hora de: 1) seleccionar les aplicacions, 2) disenyar el model tècnic i funcional. Però es clar, tenir en compte això uns anys enrere era ciència ficció (de fet, malauradament, en molts llocs continua sent ciència ficció a dia d'avui).
També vull recordar que canviar un element (x)HTML és un exemple de les diferents tasques necessàries per assolir els objectius d'accessibilitat. N'hi ha molts més, alguns de més fàcils i d'altres de més complicats (sobretot els relacionats amb la gestió del canvi).
Per últim, jo no he dit en cap moment que sigui lícit posar excuses per no dur a terme un canvi. Senzillament demano menys bel·ligerància, més crítica constructiva i recordar que a voltes els canvis no tenen visibilitat de cara a l'usuari final. Crec que va ser en Nacho Puell que a Gijón va dir que la crítica destructiva era el deporte nacional... i crec que és cert, de fet hi ha molts programes de la TV que el seu leit motiv és aquest.