He desestimat aquesta tècnica per falta de suport de l'Internet Explorer en Quirks Mode.

Els dos mètodes explicats anteriorment (mètode faux columns original d'en Dan Cederholm i mètode amb el display: table de 456 berea street) tenen alguna deficiència que no els fà definitius.

El primer es basa en una imatge de fons cosa que fà que no es pugui aplicar en dissenys on les dues columnes siguin percentuals o relatives.

El segon és per mi el més bo en quan a com està fet ja que no s'ha d'aplicar float el qual no està pensat per mostrar columnes sinó per mostrar una caixa flotant (deixant-se envoltar de text (caixes inline), o dient-ho d'una altre manera desplaçant el contingut per ocupar l'espai just. Aquest, però, té el defecte temporal que no funciona amb Internet Explorer (temporal perquè un dia o altre IE millorarà o morirà) cosa que el fà inpracticable en projectes remunerats (en projectes personals pot no importar-te com es vegi en IE, el contingut serà accessible igualment).

El mètode Ingo Chao que el mateix autor considera en esborrany experimental és factible fer-lo percentual o relatiu, es veu en tots els navegadors moderns però no perfecte en Internet Explorers cosa que el converteix en la tercera via.

Amb el mètode Ingo Chao Revisat queden solucionats els problemes per l'Internet Explorer de Windows tot i que per Internet Explorer de Mac no.

El defecte

Utilitza marcat (X)HTML extra per lograr-ho és a dir, marcat exclusivament per la presentació. No és un mal greu, són bàsicament dues caixes extra.

La idea

La idea és absolutament enginyosa. Es basa en tenir una caixa (X) que continingui dues caixes (A i B) que continguin una caixa cada una (A' i B') que contindran el contingut. Les quatre tindran el mateix color de fons, d'aquesta manera no es podrà distingir on acaba una i comença l'altre.

A i B seran caixes flotants. La primera a l'esquerra i la segona a la dreta.

A' i B' seran caixes amb posició relativa explicita. La caixa A' es desplaça cap al marge dret on hi ha la caixa B i la B' es desplaça cap al marge esquerre.

D'aquesta manera quedarà A' sobre de B i B' sobre d'A. Com que A i B conserven l'alçada de les seves caixes filles la resultant serà que sempre hi haurà una caixa llarga a cada columna simulant les dues columnes de la mateixa alçada.