La manera de controlar quins atributs "xmlns" s'han de mostrar en la sortida d'una transformació XSL és amb l'atribut "exclude-result-prefixes". El valor haurà de ser un llistat separat per espais dels namespaces que no es volen a la sortida.

Donat un XSLT tal que:

<xsl:stylesheet  version="1.0"
   xmlns:xsl="http://www.w3.org/1999/XSL/Transform" 
   xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
   xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
   xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
   xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/">

Per evitar que la sortida contingui tots aquests namespaces caldria fer:

<xsl:stylesheet  version="1.0"
   xmlns:xsl="http://www.w3.org/1999/XSL/Transform" 
   xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
   xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
   xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
   xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/"
   exclude-result-prefixes="rdf rdfs dc dcterms">

Tot i així, no sempre és necessari ja que no tots els parsers afegeixen aquesta informació automàticament.